Fabada asturiana
Categoria:
Típica de:
Estació:
Dificultat: Fàcil
Ingredients
- 1kg de “fabes” asturianes
- 500 g de cansalada viada fresca
- 5 xoriços asturians
- 3 “morcillas” asturianes
- 300 g de pernil en un tall
- 2 cebes
- 2 grans d´all
- 1 patata
- 2 fulles de llorer
- Aigua mineral
Utensilis
Una cassola amb molta capacitat
Elaboració
Un o dos dies abans posem la cansalada amb sal gruixuda per totes bandes i la reservem a la nevera.
El dia abans triem, rentem i posem les fabes en remull en aigua mineral; amb el llegum no empreu mai aigua de l´aixeta. Hauràn de remullar un mínim de 12 hores, si són més millor.
Esbandiu la cansalada sota l´aixeta i poseu-la al fons d´una olla gran. Poseu també els xoriços, les fabes remullades i escorregudes, les dues cebes pelades, senceres, i el llorer.
Cobriu amb aigua mineral un dit per damunt del nivell de les mongetes i poseu l´olla al foc.
En quan comenci l´ebullició, afluixeu al mínim i aneu desescumant les impureses i part del greix de la superficie.
Les haureu d´"espantar" amb aigua freda com a mínim tres vegades, vigilant que sempre estiguin ben cobertes de suc per evitar que es pelin. Recordeu tindre el foc al mínim.
Al cap d´una hora i mitja de cocció, afegiu la patata pelada sencera, les “morcillas” i els alls que previament haureu picat al morter; els podeu diluïr en una mica d´aigua per escampar-los millor.
Deixeu coure el conjunt una hora i mitja més. Rectifiqueu de sal. Apagueu el foc i deixeu reposar com a mínim mitja hora abans de servir.
En el moment de fer plats, talleu les carns a bocins per poder-les repartir .
Notes
Feia molts anys que no cuinava una fabada i haig de confessar que no en tinc experiència, malgrat tot, us explico tal com l´he fet doncs a la família els ha agradat molt i han demanat repetir un altre dia.
Primer de res us diré que aneu en compte amb la sal; jo no he necessitat afegir-ne gens doncs la cansalada, malgrat haver-la esbandit, en portava; el pernil, les “morcilles” i els xoriços també en porten, per tant, proveu una mica del suc abans de posar-ne.
Al final de la cocció, la patata, la he xafat en un plat, l´he dissolt amb una mica del suc, i la he afegit a la cassola. Això li ha donat una densitat maca.
He vist receptes on piquen, juntament amb els alls, uns brins de safrà al morter; també s´hi pot posar un òs de pernil; en aquesta ocasió jo no he posat ni una cosa ni l´altra.
No remeneu la cassola amb cullera, les fabes podrien trencar-se, en tot cas, bellugueu-la sacsejant per les nanses.
Recordo una ocasió, fa molts anys, que en un viatge a Astúries vaig entrar a una botiga de poble a comprar “fabes” i vaig demanar que em donessin quatre pautes bàsiques. Totes les dones que allà estaven es van afanyar a donar-me el mateix consell –“mientras cuezcan, ¡que no se mueva el agua!”-, o sigui que ja ho sabeu, poseu el foc al mínim, i paciència!. Jo les he tingut 3 hores coent i una hora de repòs.
Comparteix aquesta recepta: