Nani Nolla guanyadora del sorteig de febrer

Hola amics, 

En primer lloc dir-vos que els llibres que he rebut són magnífics. Encara no he tingut temps de llegir-los i només els he fullejat molt superficialment. Però ja arribarà el moment, perquè els faig servir de llibres de capçalera. A la meva tauleta de nit sempre hi tinc els pendents i els del sorteig ja han passat per damunt d'altres. Tinc una petita biblioteca de llibres de cuina. En tinc uns quants i tots m'agraden molt. Uns regalats, molts comprats i els més estimats: els que he rebut dels meus pares, junt amb les seves llibretes de notes.

Vinc d'una familia senzilla on la cuina era molt important. D'aquí em ve la meva relació amb la cuina. La meva mare feia mans i mànigues per a tirar els quatre fills endavant i sempre amb un plat a taula, simple però amb gust. No tenia un ampli receptari, però els 15 ó 20 plats que cuinava eren molt bons. El fet que visqués tants anys al Brasil va fer que agafés els costums d'allà: a taula sempre hi érem els fills, els amics dels fills i les seves amigues. Podiem acabar els àpats essent 10 o 12 persones sense cap problema. Com deia ella: pel matí comprava mig conill per a cuinar un arròs, que el feia com ningú, per a 6 i acabàvem 12 a taula. La qüestió era anar afegint un tasseta d'arròs per cada un que arribava. A l'hora de dinar era una festa.
I aquí tinc una història familiar: El meu pare mai havia cuinat. No sabia fer ni un ou ferrat. La meva mare va perdre la vista en els últims anys de la seva vida. A partir d'aquell moment, asseguda en un racó de la cuina va començar a dictar, pas a pas, les receptes al meu pare qui va esdevenir un gran cuiner, fins i tot la va arribar a superar en la majoria dels plats. Els seus arrossos i gaspatxos eren populars entre la família i amics. I això em fa pensar que és molt important que eduquem el paladar des de petits i que tot és possible.  Les meves aficions són: la fotografia, la cuina i els viatges, i no sabria dir en quin ordre de preferència estan. M'agrada tant la cuina elaborada com la senzilla. Treballo pels matins i em diverteixo amb la meva néta Violeta per les tardes. M'agradaria disposar de més temps per a poder cuinar, però ja arribarà. El meu marit i jo disfrutem amb la bona taula i això fa que des de fa molt de temps ens regalem un cop a l'any anar a un bon restaurant. Aquest fet ens marcat i disposem d'una bona llista. També alguna decepció. Recordem amb enyorança quan vam estar al Bulli -fa molts anys- i només hi havia cinc taules ocupades. Va rem fer tot un recorregut amb Ferran Adrià ensenyant-nos el restaurant i la cuina només per a nosaltres. El millor regal que he tingut en molts anys. També recordem els dinars amb Santi Santamaria. Gaudíem d'una bona taula. El meu somni amb la cuina seria poder fer un dia "El festín de Babette" per a compartir amb els meus amics i qui no diu que podrien ser també els amics fets a receptes.cat (seria tot un repte). 
El meu desencant amb referència a la cuina és que durant molts anys els arquitectes hagin relegat la ubicació física de la cuina en els llocs més lletjos i més petits dels pisos. 
Com que a mi mai m'han agradat els menjadors, sempre he cregut que el lloc ideal de la cuina hauria de ser el principal de la casa. Una cuina per a viure: mentre un llegeix el diari, l'altre fa els deures i a qui més li agradi de la família que cuini. Una feina en companyia. Sentint música, gaudint del temps i bons aliments. Tots menjaríem millor.. Per sort la societat està canviant i comencen a tenir en compte aquest factor. Fa uns dies vaig estar a casa d'una amiga on la cuina està enfocada al mar. Quin goig cuinar allí.
I tinc més anècdotes amb relació a la cuina, i alguna divertida, però ho deixem per un altre dia. Espero guanyar un altre sorteig, així que espavileu tots en fer noves receptes...

Una abraçada i desitjo que continueu amb aquesta pàgina que ens uneix a tots els que estimem la cuina.

Nani