Recuperar contrasenya

Donar-se d'alta

Receptes.cat > > Productes

Puja el preu del marisc per l'arribada del Mobile World Congress

L'arribada del Mobile World Congress, que porta a Barcelona els alts directius de les més grans multinacionals del sector de les telecomunicacions fa que el preu del marisc pugi per l'elevada demanda que se'n preveu.

Els majoristes de Mercabarna asseguren que faran més negoci que per Nadal, donada la demanda dels restaurants, arribant a multiplicar per deu la venda de llagosta i llamàntol.


Tardes de ciència i xocolata

La xocolata és un producte envoltat d’històries i mites, tant per les seves propietats alimentàries com per la versatilitat d’usos que té. Així mateix, també ha estat un element estudiat des de diversos àmbits de la ciència. Ara, la xocolata és l’eix central del cicle Tardes de ciència i xocolata, organitzat per la UB en col·laboració amb el Museu de la Xocolata, en què es parlarà de diferents aspectes científics relacionats amb aquest ingredient.

Les xerrades, que tindran lloc els dimarts entre l’1 de març i el 3 de maig, de 17 a 18.30h. al Museu de la Xocolata (c/ Comerç, 36), estan obertes a estudiants i públic general, i per assistir-hi cal fer una inscripció a través del formulari del Servei d’Atenció a l’Estudiant de la UB. L’activitat té el suport del Ministeri de Ciència i Innovació - Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia.

 
Calendari  i resum de les conferències
 
Màrqueting i xocolata: del «regala-li» al «regala’t»
1 de març de 2011, a càrrec de Paco Gil, director del Museu de la Xocolata
 
Sabíeu que les rajoles de xocolata són el format més venut d’aquest producte? I el que menys els bombons? Quina és la raó? Durant la sessió es donaran unes pinzellades sobre els conceptes clau del màrqueting i la seva relació amb el món de la xocolata. Aspectes com ara l’economia familiar o l’estructura mental del consumidor i la manera com s’hi dirigeixen les empreses condicionen els processos de compra dels diversos formats.
 
La xocolata: matèria comestible sòlida, líquida o gasosa?
8 de març de 2011, a càrrec de Josep Perelló, professor de la Facultat de Física de la UB
 
A quin estat de la matèria pertany la xocolata? Com qualsevol altre element culinari, la xocolata viatja per tots els estats de la matèria i ens la mengem de les maneres més diverses. En la xerrada farem un recorregut a través dels estats de la matèria —gasós, líquid i sòlid— a través de la xocolata.
 
Bombons (esfèrics) i petons
15 de març de 2011, a càrrec de Joan Carles Naranjo, professor de la Facultat de Matemàtiques de la UB
 
Quants bombons caben en una habitació? Una pregunta molt semblant a aquesta es va fer Kepler fa 400 anys. La seva intuïció genial era que ningú podria millorar la solució que s'inventa cada matí el fruiter que apila les taronges a la seva parada. Menys coneguda que la de Fermat, la conjectura de Kepler ha resistit els intents de demostració dels matemàtics fins que fa uns deu anys el nord-americà Thomas Hales va comprovar que Kepler tenia raó. Un problema semblant és saber quants bombons esfèrics poden tocar (petonejar) simultàniament un bombó. El kissing number és la solució. Parlarem d'aquests i d'altres problemes que s'agrupen al voltant del concepte d’empaquetament d'esferes, i discutirem quina relació tenen amb una pregunta ben actual: quina quantitat d'informació cap en un canal quan volem enviar dades per Internet de manera segura?
 
Xocolatologia experimental
22 de març de 2011, a càrrec de Claudi Mans, catedràtic emèrit del Departament d’Enginyeria Química de la UB
 
La manipulació d'objectes i de productes de la vida quotidiana és una bona manera d’observar fenòmens físics i químics i permet relacionar les observacions amb els principis científics bàsics. Farem diferents experiments elementals amb xocolata per resoldre qüestions com ara: la xocolata flota a l’aigua?; a quina temperatura es fon? Amb els resultats que n’obtinguem aprofundirem en la física i la química de la xocolata.
 
El cacau, un regal diví
29 de març de 2011, a càrrec de Ramon M. Masalles, catedràtic emèrit del Departament de Biologia Vegetal de la Facultat de Biologia de la UB
El cacau, o cacauer, de nom científic Theobroma cacao, és un arbre tropical les llavors del qual constitueixen l’ingredient principal de la xocolata. El nom Theobroma (que significa ‘menjar dels déus’) recull la tradició dels maies i dels asteques, segons la qual els déus van regalar a l’home el cacau, font de tota mena de virtuts. Els europeus el van descobrir en arribar al continent americà i, a partir del segle XVII, el conreu del cacauer es va estendre cap a les terres tropicals d’Àsia i, més tard, de l’Àfrica. Actualment la producció de cacau és de 3,7 milions de tones anuals, tot i les greus malalties que pateix la planta.
 
La tecnologia dels derivats del cacau i la xocolata
5 d’abril de 2011, a càrrec de Joan Permanyer, professor del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la UB
 
Les llavors de cacau es fan fermentar i assecar als països d’origen i són el punt de partida d’obtenció d’ingredients que es faran servir per elaborar una gran diversitat de productes derivats del cacau i la xocolata. Entre aquests ingredients hi ha la pasta de cacau, la mantega de cacau, el cacau en pols —que amb diverses tecnologies transformarem en xocolates de diferents tipus—, productes solubles i productes instantanis de cacau, cremes untables, preparats per fer xocolata desfeta, batuts, cobertures, bombons, barretes, etc. En la xerrada, es comentarà el procés d’obtenció i de composició dels diferents tipus de cacau i les seves aplicacions.
 
Cuida el teu cor, pren xocolata
12 d’abril de 2011, a càrrec de Ramon Estruch, professor del Departament de Medicina de la Facultat de Medicina de la UB
Les malalties cardiovasculars continuen sent la causa més freqüent de mort al món occidental. L’alimentació i l’exercici físic són els pilars fonamentals en la prevenció d’aquestes malalties. Estudis actuals assenyalen que els aliments rics en polifenols, com ara el cacau i els seus derivats, podrien tenir un paper important en la prevenció de les malalties cardiovasculars. Concretament, en estudis realitzats pel grup del professor Estruch i que explicarà a la xerrada, s’ha pogut comprovar que el consum regular de cacau millora el perfil lipídic en augmentar el colesterol protector i disminuir l’oxidació del colesterol perjudicial.

La xocolata a la boca
26 d’abril 2011
Isabel Martínez, professora del Departament d’Odontostomatologia de la Facultat d’Odontologia de la UB
 
La xocolata és, sens dubte, un plaer per al paladar, i en aquest procés de degustació participen moltes de les glàndules que hi ha a la boca relacionades amb el sentit del gust. Però al mateix temps, tot i els reconeguts efectes beneficiosos del cacau, no hem d’oblidar que en el marc de la salut bucodental la quantitat de sucre associada a la xocolata pot provocar efectes adversos a la cavitat oral, com ara l’aparició de càries dental.  
 
Sabíeu que... mengem cristalls?
3 de maig de 2011
Laura Bayés, doctoranda del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la Facultat de Geologia de la UB
 
Hi ha molts tipus de xocolata, i aquesta es pot presentar de maneres molt diverses, però en tots i cadascun dels casos el seu aspecte esdevé sempre atractiu, temptador i llaminer. La lluentor i la fina textura que caracteritza aquest aliment s’aconsegueixen gràcies a la cristal·lografia, és a dir, la ciència que estudia els cristalls. L’estructura de la xocolata inclou cristalls de greix, el tractament dels quals és la clau perquè la xocolata obtingui l’aspecte desitjat i es fongui a la boca. Descobrirem els trucs per obtenir una bona xocolata i veurem que no és l’únic aliment que conté cristalls.


Horari
Els dimarts de 17 a 18,30 hores. La durada de la xerrada és d'uns 45 minuts, un cop finalitzada es farà una xocolatada i es podrà visitar el museu.

Preu
Activitat gratuïta.

Lloc de realització
Museu de la Xocolata
c. Comerç, 36
08003 Barcelona (Com s'hi arriba?)

Inscripció
Emplenant el següent formulari. Aforament limitat a 60 places per xerrada.

Podeu consultar el llistat d'alumnes inscrits a partir de l'endemà de la vostra inscripció.



Un miracle per descobrir? La llet d'euga

“Necessitava un trasplantament, però no era viable perquè tenia el cos molt malmès. Vaig començar a prendre dos vasos de llet d'euga cada matí i la sorpresa va ser que al cap de dos dies ja em trobava bé i tenia ganes de fer moltes coses”, explica Juti Gusi, promotor de l'empresa Equillet.
Avui a en Juti ja se li ha pogut practicar el trasplantament que necessitava i ha decidit invertir bona part de la seva energia donant a conèixer les propietats d'aquest producte, encara poc habitual a les llars catalanes.

A diferència de la llet que consumim habitualment, la d'euga d'Equillet és 'viva': no s'ha bullit ni està esterilitzada. Així, la beguda manté intacta la seva cadena de vitamines i el nostre cos les pot absorbir sense problemes, la qual cosa beneficia a persones que pateixen malalties greus, però també a tothom qui enyora una mica de vitalitat. En aquest sentit, Gusi aclareix que “és un producte tan excitant que no recomanem a ningú que el prengui a la nit, perquè no podria dormir”.

D'altra banda, el fet que no s'hagi pasteuritzat també té els seus inconvenients: no es pot distribuir en els clàssics tetrabricks i només es pot vendre en pols, tampoc es pot escalfar. Actualment, doncs, només es pot comprar on-line (a través del web d'Equillet) i també en algunes farmàcies i botigues que també es detallen en aquest portal. Segons els pioners, “l'ideal seria que a cada poble hi hagués una granja de llet d'euga, perquè aleshores es podria distribuir fresca i moltes persones se'n podrien beneficiar”. En aquest sentit, destaquem que a Bèlgica i en els últims 10 anys ja s'han muntat 22 granges, mentre que a Alemanya avui n'hi ha vora 54.

Aplicacions en cosmètica
A banda del vas de llet que podem beure per esmorzar, també ens podem beneficiar d'aquest producte en forma de xampú, sabó o crema hidratant, entre d'altres. “En els casos de psoriasis els resultats són excel·lents”, assegura Gusi, “tot i així cal tenir clar que estem parlant de cosmètica curativa: no estira la pell sinó que la rejoveneix”.

El calçot: un regal de l’atzar

Què és? El calçot és una varietat de ceba blanca que es va enterrant (“calçant”) periòdicament, a mesura que el tall va creixent. El resultat, un cop arrencat, és un brot d’entre 15 i 25 cm., blanc, tendre i llarguerut, de sabor dolç i intens.  A l’hora d’anar-lo a comprar és important fixar-se en la fulla (que ha de ser verda i tendra), tot i que la part que ens menjarem és la blanca (en aquest sentit, fixeu-vos  que ‘compleixi les mides’!).

Qui en pot reclamar l'autoria? Un pagès de Valls que tenia una marcada afició per la gastronomia i l’horticultura i que a finals del s.XIX va descobrir que els grills de la ceba, cuits a foc viu i acompanyats de salsa, eren boníssims. “Més que per error, jo diria que va ser per atzar”, assegura Rafael Castells, secretari general de la Cambra de Comerç de Valls.

On? Tot i que avui el podem degustar pràcticament arreu de Catalunya, les comarques amb més tradició són l’Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès.
L’oferta és variada:  actualment, i només a l’Alt Camp, hi ha més de 50 restaurants que ens ofereixen el seu menú de calçotada. L’any 1982 només hi havia 8 locals que ho fessin.

Quan? La temporada de calçots comença el novembre i acaba a l’abril.
 
Quants? Enguany, i segons la Cambra de Comerç de Valls, se’n produiran uns 40 milions de quilos, dels quals 5 tenen l’etiqueta de “calçot de Valls” (Indicació Geogràfica Protegida).
Són molts, però no podem oblidar que el guanyador del concurs que es va celebrar el passat 23 de gener, durant la Gran Festa de la Calçotada de Valls, ja se’n va menjar  265 (que equivalen a un total de 3 quilos i mig).

Com? Es preparen tallant les barbes i les cues i posant-los en una graella damunt del foc, amb la flama ben viva, fins que queden negres. S'acaben de coure embolicats amb paper de diari (així també aconseguim que es mantinguin calents) i s’acostumen a servir damunt d’una teula. Se suquen amb salsa “salvitxada” o romesco i, per si us quedéssiu en gana, l’àpat es completa amb carn a la brasa, botifarres, una taronja i la tradicional crema catalana. Tot plegat ben regat amb vi i cava...
Són begudes i viandes d’adults per un àpat que ens retorna a la infància: el pitet (imprescindible) estalvia les taques de salsa i alhora tenim una bona excusa per menjar amb les mans (que de ben segur que us quedaran negres).

Per què...hauríem de menjar calçots?
1) Perquè la climatologia ens hi anima: l’humitat moderada dels darrers mesos es tradueix en calçots de color i sabor excel·lents. 
2) Perquè si no us agrada menjar-los amb salsa també els podeu prendre en forma de lasanya o fer-ne una crema.
3) Perquè té propietats nutritives molt diverses: “És un producte diurètic, depuratiu, antisèptic, digestiu, ajuda a fixar el calci i millora la circulació de la sang. També se li atribueixen propietats afrodisíaques, tot i que no hi ha estudis que ho demostrin”, explica Lara Lombarte, de l'Associació Catalana de Dietistes-Nutricionistes.
4) Perquè, malgrat la fama que els acompanya, els calçots no són els responsables de cap excés calòric. En una calçotada el més perjudicial són els aliments que els acompanyen: l'aperitiu, la salsa, el pa, la carn, el vi, la cervesa i tot el que vingui després.
En aquest sentit, i per equilibrar el dia, la Lara Lombarte recomana que després d'una calçotada fem un sopar lleuger i que el dinar del dia següent també sigui coherent. Un exemple seria:
- SOPAR: crema de verdures o verdures cuites, truita francesa, iogurt i infusió.
- ESMORZAR: 2 torrades de pa integral, vianda de gall d’indi i una peça de fruita.
- DINAR: amanida verda amb formatge fresc, lluç al papillot i una infusió o té.


El consum moderat de cervesa és bo pel cor

Les persones que beuen cervesa tenen menys risc de patir diabetis o hipertensió ja que el consum moderat d'aquesta beguda té un efecte protector sobre el cor i el cervell. Així ho ha revelat l'estudi Cervesa, dieta mediterrània i malaltia cardiovascular, dirigit pel doctor Ramon Estruch de l'Hospital Clínic de Barcelona, que també conclou que la “panxa cervesera” és un mite que no sempre es compleix.

“A Espanya el patró de consum de cervesa és molt diferent al del món anglosaxó, allà va molt lligada al menjar ràpid i aquí l'associem a la dieta mediterrània”, assegura el mateix Estruch. Això explicaria perquè, a casa nostra, els participants de la investigació i bevedors de cervesa van presentar un índex de massa corporal menor als qui no en prenen.

...però cal anar en compte
Tot i així, el doctor insisteix a matisar que aquests resultats parteixen d'un consum moderat de cervesa: “fins a 3 canyes en el cas dels homes, 2 en el cas de les dones i sempre durant els àpats”. Tampoc podem oblidar que “nosaltres estem parlant de persones que gaudeixen de bona salut i que no tenen cap contraindicació expressa (com per exemple estar embarassades o patir malalties del fetge). En aquest sentit, des de l'Associació Catalana de Dietistes-Nutricionistes remarquen que “no es pot generalitzar, cada persona és un món i no tothom tolera l'alcohol per igual”. Lara Lombarte, membre de l'Associació aclareix que “allò que aporta beneficis al nostre organisme són les matèries primeres amb què s'elabora la cervesa (l'aigua, els cereals i el llúpol), per tant la cervesa sense alcohol també tindria aquests efectes positius”. Així doncs, i una vegada més, cal apel·lar al sentit comú dels consumidors: si volen gaudir de bona salut s'han d'aplicar el ja conegut “beu amb moderació”.

La garoina: la Costa Brava més freda

Garota, bogamarí o eriçó de mar. Cadascú la pot anomenar com vulgui, però el que ningú discuteix és que la garoina no deixa indiferent: “Josep Pla la definia com un dels mariscs més potents, amb fort gust de mar, i per tant és d'aquelles coses que entusiasma amb passió o que no agrada gens”, explica Sergi Sabrià, alcalde de Palafrugell.

La Costa Brava ens tempta, també a l'hivern
Fins el 13 de març l'Empordà fa bandera d'un dels productes més típics de la seva costa i amb la vintena edició de La Garoinada ens convida a tastar un producte que per a alguns és un autèntic desconegut. Sabrià ens aclareix com funciona: “Els restaurants de Palafrugell, Llafranc i Tamariu ofereixen un menú que oscil·la entre els 40 i els 45 euros, i en el qual es combina la garoina amb un segon plat típic de la cuina empordanesa”. Enguany, i entre l'extens i ric receptari de la zona, s'han escollit els fideus a la cassola, un plat que es fa habitualment amb costella de porc, salsitxes, botifarra blanca i botifarra negra.

Però La Garoinada no només cuida els paladars més exigents: des de ja fa uns anys la campanya també inclou un paquet de cap de setmana on es combina la gastronomia amb la descoberta de la zona. Així, i per 110€,  el visitant pot gaudir d'una nit d'hotel, esmorzar, menú de La Garoinada, entrada gratuïta a totes les instal·lacions culturals del municipi i també d'una excursió en vaixell d'època. “Pensem que la ruta a bord d'aquesta nau de finals del s.XIX i principis del s.XX és un atractiu interessant perquè permet gaudir d'una Costa Brava molt diferent a la que veiem a l'estiu", assegura un orgullós Sabrià.

Impressions
Una de les virtuts de l'escriptor empordanès Josep Pla era la seva capacitat per descriure les coses pel seu nom, a la recerca sempre de “l'adjectiu precís”.
L'alcalde de Palafrugell recorda la garoina com un aliment molt lligat a la seva infantesa, quan se les menjava a la platja. I per vosaltres, què significa aquest marisc? Deixeu aquí les vostres opinions i entre tots el 'retratarem'.