El calçot: un regal de l’atzar

Què és? El calçot és una varietat de ceba blanca que es va enterrant (“calçant”) periòdicament, a mesura que el tall va creixent. El resultat, un cop arrencat, és un brot d’entre 15 i 25 cm., blanc, tendre i llarguerut, de sabor dolç i intens.  A l’hora d’anar-lo a comprar és important fixar-se en la fulla (que ha de ser verda i tendra), tot i que la part que ens menjarem és la blanca (en aquest sentit, fixeu-vos  que ‘compleixi les mides’!).

Qui en pot reclamar l'autoria? Un pagès de Valls que tenia una marcada afició per la gastronomia i l’horticultura i que a finals del s.XIX va descobrir que els grills de la ceba, cuits a foc viu i acompanyats de salsa, eren boníssims. “Més que per error, jo diria que va ser per atzar”, assegura Rafael Castells, secretari general de la Cambra de Comerç de Valls.

On? Tot i que avui el podem degustar pràcticament arreu de Catalunya, les comarques amb més tradició són l’Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès.
L’oferta és variada:  actualment, i només a l’Alt Camp, hi ha més de 50 restaurants que ens ofereixen el seu menú de calçotada. L’any 1982 només hi havia 8 locals que ho fessin.

Quan? La temporada de calçots comença el novembre i acaba a l’abril.
 
Quants? Enguany, i segons la Cambra de Comerç de Valls, se’n produiran uns 40 milions de quilos, dels quals 5 tenen l’etiqueta de “calçot de Valls” (Indicació Geogràfica Protegida).
Són molts, però no podem oblidar que el guanyador del concurs que es va celebrar el passat 23 de gener, durant la Gran Festa de la Calçotada de Valls, ja se’n va menjar  265 (que equivalen a un total de 3 quilos i mig).

Com? Es preparen tallant les barbes i les cues i posant-los en una graella damunt del foc, amb la flama ben viva, fins que queden negres. S'acaben de coure embolicats amb paper de diari (així també aconseguim que es mantinguin calents) i s’acostumen a servir damunt d’una teula. Se suquen amb salsa “salvitxada” o romesco i, per si us quedéssiu en gana, l’àpat es completa amb carn a la brasa, botifarres, una taronja i la tradicional crema catalana. Tot plegat ben regat amb vi i cava...
Són begudes i viandes d’adults per un àpat que ens retorna a la infància: el pitet (imprescindible) estalvia les taques de salsa i alhora tenim una bona excusa per menjar amb les mans (que de ben segur que us quedaran negres).

Per què...hauríem de menjar calçots?
1) Perquè la climatologia ens hi anima: l’humitat moderada dels darrers mesos es tradueix en calçots de color i sabor excel·lents. 
2) Perquè si no us agrada menjar-los amb salsa també els podeu prendre en forma de lasanya o fer-ne una crema.
3) Perquè té propietats nutritives molt diverses: “És un producte diurètic, depuratiu, antisèptic, digestiu, ajuda a fixar el calci i millora la circulació de la sang. També se li atribueixen propietats afrodisíaques, tot i que no hi ha estudis que ho demostrin”, explica Lara Lombarte, de l'Associació Catalana de Dietistes-Nutricionistes.
4) Perquè, malgrat la fama que els acompanya, els calçots no són els responsables de cap excés calòric. En una calçotada el més perjudicial són els aliments que els acompanyen: l'aperitiu, la salsa, el pa, la carn, el vi, la cervesa i tot el que vingui després.
En aquest sentit, i per equilibrar el dia, la Lara Lombarte recomana que després d'una calçotada fem un sopar lleuger i que el dinar del dia següent també sigui coherent. Un exemple seria:
- SOPAR: crema de verdures o verdures cuites, truita francesa, iogurt i infusió.
- ESMORZAR: 2 torrades de pa integral, vianda de gall d’indi i una peça de fruita.
- DINAR: amanida verda amb formatge fresc, lluç al papillot i una infusió o té.