El recinte firal de 3500 metres quadrats va quedar petit per acollir la primera edició de la Fira de Rebosteria BCN & Cake que a quarts d'una del dissabte (dia d'apertura) tenia al seu exterior uns milers de persones que duien unes dos hores de cua per poder entrar, cosa que va provocar la presencia dels Mossos d'Esquadra.
Cal felicitar als organitzadors per la gran acollida de la convocatòria que obligarà en les següents edicions a dimensionar-la millor.

El restaurant l'Enoteca suma dues estrelles. També en té dues el Moments de Raül Balam.
A més, sis restaurants han obtingut per primera vegada aquesta distinció, com el Lluerna de Santa Coloma de Gramenet, Les Magnòlies d'Arbúcies, els barcelonins Dos Platillos, Koi Shunka i Nectarí i el Branc de Roses.
L'edició 2013, a més, consolida les tres estrelles del Celler de Can Roca i de Carme Ruscalleda.

La Fundació Institut Català de la Cuina (FICC) ha endegat una campanya perquè la  Cuina Catalana sigui declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO l'any 2013, com ja ho van ser els castells l'any 2010.

Un acte multitudinari a la Plaça de Sant Jaume que vol reunir als cuiners catalans, englobat dins el III Congrés Català de la Cuina, que es celebrarà el 19 de març, serà el punt d'arrencada d'una serie d'iniciatives que volen impulsar la candidatura.
En el congrés també es proposarà que el dia de Sant Josep i de la Crema Catalana, esdevingui la Diada de la Cuina Catalana.

La iniciativa, que te el suport de l'Institut d'Estudis Catalans, vol reivindicar una llarga tradició culinaria que ja es troba recollida en escrits medievals, on figuren elaboracions "a la catalana".

Per primer cop es celebrava a Barcelona l'entrega d'aquest reconeguts guardons culinaris als millors restaurants del món.
Aquest any el tancament de restaurants amb estrelles com El Bulli, el Drolma i Lluçanès
ha fet que la pugna que mantenen els cuiners bascs i els catalans es decanti de la part d'aquest primers.
Can Fabes, que regentava el recentment desaparegut Santi Santamaria, que atresorava 7 estrelles Michelin, diu que treballarà per tornar a recuperar l'estrella perduda.
L'extraordinària tasca del xef de l'ABaC, Jordi Cruz, ha fet que tornes a recuperar una merescuda segona estrella.

Receptes.cat premiat com a millor blog de Cuina, gastronomia i enologia a la IV edició dels Premis Blocs Catalunya 2011 celebrats a La Seu d'Urgell el dissabte 1 d'octubre.

Des de la gran família que formem Receptes.cat, sense cadascun dels quals això no hagués estat possible, volem donar les  gràcies a STIC per haver-nos honorat amb aquest guardó, i reconèixer-los la tasca d'organització d'aquests premis que posen de manifest la vitalitat de la nostra llengua en l'àmbit d'internet.
També volem felicitar als altres blogs finalistes per la seva gran qualitat.
Així com donar les gràcies a tots els internautes que ens han votat com a finalistes i al jurat dels Premis Blocs per escollir-nos guanyadors.

Receptes.cat ha quedat entre els tres webs més votats a la edició del 2011 dels Premis Blocs Catalunya en la categoria de cuina, gastronomia i enologia.
Ara el Jurat decidirà quin es el guanyador entre els tres webs que han resultat escollits per votació popular, i el premi s'entregarà a finals de setembre a La Seu d'Urgell.

L'Àngels ha resultat la guanyadora del concurs a la millor recepta del mes d'Agost per la seva recepta Petxugues amb capa de formatges. Una recepta per fer el pit de pollastre al forn i que quedi tendre i cruixent a l'hora.
El premi, consistent amb un lot de productes tèxtils amb lemes culinaris de l'empresa Catalunyam, és ideal per a la temporada de bolets que tot just comença.
Moltes felicitats Àngels!

El concurs millor recepta d'abril és a punt de finalitzar.
Afanyat a guanyar una paella, una crepera i una olla Valira amb la teva millor recepta.



O aconsegueix un lot de productes de Xocolates Torras si ets el xef que més vots hagi acumulat sumant totes les seves receptes.

Ja tens estrella Michelin i el guardó de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia. Ara, què? No sents una mica de pànic per superar-te a tu mateix?
No, home no! Això ens dóna energia per seguir pel camí bo. A més, el Premi al Millor Restaurant de l’Any ens va molt bé perquè és per a tothom, per tota la gent que fa possible Can Jubany: des del jardiner, el rentaplats, el qui cuida l’hort... tothom està content pel reconeixement i això és perfecte.

Canviaries aquest premi per aparèixer al top 50 dels millors restaurants del món?
Això forma part d’una altra pel·lícula i seria una sort poder-hi ser, però perquè em posin al número 45 d’aquesta llista prefereixo ser el restaurant català de l’any. És veritat que el top 50 et porta molta gent de fora, però estem encantats que hi hagi el Celler de Can Roca en segona posició, segur que ell ens desviarà clients cap aquí.
Amb el tancament d’El Bulli, és important que el Celler de Can Roca segueixi allà dalt, perquè significa que la cuina catalana està reconeguda i segur que tots en podrem treure un bocinet d’això.

L’Acadèmia Catalana de Gastronomia us ha reconegut “la perseverança, voluntat de millora constant, la generositat i amplitud de caràcter “. Això de la generositat… és que poseu els plats molt plens?
(Riu) No sé... nosaltres posem menjar suficient perquè aquí a la Plana de Vic la gent té gana i si no posés menjar al plat no vindria ningú al restaurant i ja faria dies que hauria tancat.
Tot i això, jo crec que la generositat està relacionada amb el fet que quan tenim la gent a casa ens agrada que marxin satisfets, ens agrada complaure’ls, servir-los, ens agrada fer-los gaudir.

Hem llegit que entre agost i octubre de 2010 vau fer reformes al restaurant. Com és ara?
Can Jubany és una masia catalana molt vella i el que hem fet ha estat posar-la al dia, igual que fem amb els nostres plats: agafem el seu sabor tradicional, el de tota la vida, però intentem que es vegi que està elaborat per un cuiner actual, que sap què s’està fent pel món, amb mirada d’avantguarda. En el cas de l’edifici, ens l’han canviat completament, ens han donat una categoria més, hem guanyat espais perquè la gent es trobi a gust... La idea és oferir un “luxe d’estar per casa” i que els clients marxin més contents.

Canviem les parets pels plats. Amb què ens delecteu?
Apostem molt pel producte de temporada, que ens agrada aprofitar-lo al màxim. Ara mateix estem acabant els últims dies de les múrgoles i quan això acabi passarem a una altra cosa.
Actualment, a més, tenim un hort de 1.500m2, que fa un any que el tenim en marxa, amb un hortolà que ens el cuida i el tenim aquí al costat de casa, una cosa que sempre ens havia fet molta il·lusió tenir. Ara ens arriben els pèsols nostres i aviat començarem a tenir faves... Les olors, els gustos d’aquests productes cultivats aquí no són els mateixos que uns altres. Això de l’hort és com un somni.

I quant ens costarà aquest producte, de menys de quilòmetre 0?
Aquí tenim un menú de temporada que val uns 70 euros i consta de 4 mitjos plats, 2 postres, aperitiu i unes postres que donem... També hi ha menú degustació de 100-120 euros. I el preu mitjà entre carta i menús és de 70-80 euros.

Si et volguéssim sorprendre nosaltres, què t’hauríem de cuinar?
Si em convideu ja estic content i segur que venim amb tota la família. Si em dius que no hagi de cuinar, ja n’hi ha prou, diga’m on quedem i venim (riu).

Alguns professionals de la gastronomia, però, ens han reconegut que són una mica maniàtics amb el menjar, amb els estris de cuina...
Això ens passa perquè tenim el morro fi. Quan t’acostumes a menjar bo, si et donen alguna cosa que no és tan bona... però al cap i a la fi un plat cuinat amb “carinyo” sempre va bé.
I de maniàtic jo no en sóc gaire. Només tinc una mania amb el producte, que ha de ser sempre impecable: quan un dia no tens el producte que vols, aleshores tens el conflicte i no el serveixes, ens el mengem el personal. Amb la resta, tant més un ganivet que un altre, mentre talli

Doncs re, el deixarem que continuï tallant el bacallà.

La revista “Restaurant Magazine” ja ha publicat la llista dels 50 millors restaurants del món i entre els premiats hi trobem important presència catalana i espanyola. En aquest sentit, els més ben valorats són els germans Joan, Josep i Jordi Roca, propietaris del gironí El Celler de Can Roca, que canvien el quart lloc de l’any passat per una segona posició més que merescuda. El basc Mugaritz també puja i s’emporta la medalla de bronze, mentre que els seus compatriotes Juan Mari i Elena Arzak es queden amb la vuitena posició. Ja una mica més avall, en el lloc 29 hi trobem el restaurant de Martín Berasategui i just tancant la llista, en la posició número 50, l’Asador Etxebarri.

 

Uns 800 crítics, cuiners, periodistes i amants de la cuina han estat els encarregats d’elaborar aquesta prestigiosa classificació, que un any més ha tornat a donar la medalla d’or a la cuina ecològica del xef René Redzepizine, del restaurant danès Noma. Recordem que El Bulli de Ferran Adrià va ser cap de llista 5 vegades i l’any passat va quedar segon, però enguany ja no competeix perquè tancarà les seves portes el pròxim 30 de juliol.

 

Les declaracions:

-Joan Roca (ment salada, cuiner, eufòric): “Aquest premi demostra que la cuina de Girona i la catalana continuen al centre del món gastronòmic”

-Josep Roca (ment líquida, sommelier, prudent): “No hem d’oblidar que les llistes són el fruit de la visió reduccionista del món anglosaxó”.

La curiositat: l’any passat, l’endemà de guanyar el premi, René Redzepi va rebre 100.000 trucades per demanar reserva.

La polèmica: tot i que el jurat està format per més de 800 professionals de 27 àrees del món,  se sospita que tendeixen a votar els restaurants de la seva zona, per protegir els seus interessos o perquè és el que millor coneixen.