Spaghetti a la carbonara

Categoria: Arrossos i pastes
Típica de: Itàlia → Apenins
Dificultat: Fàcil

Ingredients

225 gr de cansalada fumada tallada a tires,
4 dents d'all,
1 decilitre de vi blanc sec,
4 rovells d'ou,
1 ou sencer,
4 cullerades soperas de Pecorino Romà rallat,
50 grams de Parmiggiano-Regiano rallat.
Pebre negre recén mòlta,
2 cullerades soperas de julivert picat
I 500 grams de spaghetti

4 racions

Elaboració

Talla la panceta en tires d'aproximadament mig centímetre.
Aixafa el alls amb la fulla del ganivet, daurar-los en la paella amb l'oli i rebutjar.
Daurar la panceta en aquest mateix oli fins que quedi ben cruixent i resevar en la font que servirem els spaghetti,
Preparem la salsa.
Batre els rovells juntament amb l'ou sencer, agrega el vi, els formatges, el julivert, el pebre ben abundant i una vegada tot ben barrejat es va afegint la pasta recén cuita i ben escorreguda, per parts, (no tota al mateix temps) i barrejar fins a obtenir la textura adequada.
La calor de la pasta serà suficient per a quallar lleugerament l'ou.
Finalment s'agrega a la font de servir la panceta i l'oli de fregir.
Servir immediatament
Sempre 1 rovell d`ou per persona més un altre de sencer

Notes

Aquesta recepta va sense la nata, és la verdadera recepta que preparaven el llenyataires quan feien el carbó vegetal als boscos d'Itàlia, ells només tenien cansalada, formatge, vi, ous i spaguetti

HISTORIA DE LA PASTA A LA CARBONARA

Durant la Campanya d'Itàlia en la Segona Guerra Mundial, els soldats britànics i nord-americans quedaren entusiasmats amb una nova i original proposta culinària dels italians. Era una època de racionament per a la població. Per la seva banda, en les cuines de campanya dels aliats, si alguna cosa abundava eren els ous i el bacon. Una tradició explica que un dia, uns soldats aliats, cansats de desdejunar cada dia els típics ous fregits amb bacon, van entrar en una casa i van demanar que els preparessin un menjar amb aquells ingredients… i una mica més. Si tenim present que la pasta no podia faltar en cap llar, el resultat van ser els spaghetti a la carbonara, en els quals la pasta “al denti” és barrejada amb ous batuts, all i finalment coronada amb petits trossos de cansalada saltejada en la paella. Aquest nou plat també servia per a proporcionar energia als partisans italians que es dedicaven a fustigar sense descans a les tropes alemanyes. Aquests guerrillers s'amagaven en antigues mines de carbó; d'aquí el nom de “carbonara” amb el qual es va acabar coneixent aquesta recepta culinària. Existeixen altres teories sobre l'origen d'aquest plat: com que era el plat típic dels elaboradors de carbó vegetal en els Apenins, provenint el seu nom de “carbone”, que en italià és la denominació de carbó (carbonari). Uns altres esmenten que la denominació carbó es fa a causa de l'ocupació del pebre negre en l'elaboració de la salsa, que pot recordar al carbó.

Joan Corminas