Sopa de la reina
Categoria:
Postres i dolços
Típica de: Espanya → Tortosa
Dificultat: Fàcil
Ingredients
- Planxa de bescuit o melindros o qualsevol bescuit per muntar-ne una capa
- Crema pastissera: 1 l llet sencera, 8 rovells d’ou o 160 g., 200 g. de sucre, 85 g. de fècula (midó o maicena), pell de llimona, canyella rama
- Nata muntada al moment. ½ l. de nata ben freda + 100 g. de sucre
- Sucre per cremar.
- Licor. Acostumo a utilitzar Chartreuse.
- Nata líquida. La de uns 35º M. G.
8 racions
Elaboració
Elaboració:
Tingueu la crema pastissera feta i refredada.
Munteu el ½ l de nata (repeteixo ben freda si pot ser que comenci a formar-se granet) dur el muntat ja, afegiu-hi el 100 g. de sucre.
En una cassola de terrissa escampeu-hi una capa de bescuit. Amb pinzell pla emborratxeu-ho amb una mescla de 50 g. de Chartreuse i 100 gr. de nata líquida.
Damunt escampeu-hi una capa generosa de crema pastissera. Ensucreu bé i cremeu a pala incandescent tota la superfície de la crema. A sobre hi va una capa de nata muntada. S’ha d’esperar que la calor del torrat hagi marxat, es fondria la nata.. Es repeteix la operació del bescuit i la crema pastissera. Es torna a cremar amb la pala, però aquesta vegada molt suau, més bé en sentit decoratiu. Amb nata muntada i mànega pastissera es decora i es guarda en fred, que es com es bona per menjar. Es serveix amb cullerot i es menja amb cullera de postres.
No explico com es fa la crema per que considero que hi ha molt d’escrit i es deu estar al corrent. No obstant si hi ha algú interessat, personalment el contestaré.
Al corre els anys 20 del segle passat, a Tortosa es va inaugurar un canal del Ebre i ho va fer la reina Dª Victòria Eugénia de Battemberg. Els pastissers locals varen crear-li un pastís i com el títol es va anomenar. El meu pare, en aquella època treballava a la localitat i a la família ha sigut sempre el pastís de les nostres celebracions. A les hores la nata era substituïda per merengue.
A el net d’aquella reina, avui rei d’Espanya, vaig tenir l’oportunitat de fer-li provar en una, diriem-ne, “discussió” que afirmava que no l’hi agradava la pastisseria. La meva posició es sostenia en que no coneixia la pastisseria catalana ni els seu moment adequat de cada cosa. La va tastar i em va donar la raó. Vaig entendre que ho deia convençut doncs se’n va menjar dues racions.
1h
Etiquetes: aquesta recepta no te etiquetes Afegir etiqueta
Recepta arxivada a:
Enllaça aquesta recepta:
2239 visites.
Si alguna cosa no es correcta pots sol·licitar una revisió del contingut d'aquesta recepta.