Cassola d'arròs de la Catalunya profunda

Sóm a finals de novembre, és dijous i toca menjar arròs, per tant buscarem que hi ha a la nevera per preparar-ne un amb un gust intens, tal com pertoca a l'època de l'any.
En una cassola de ferro colat i enrosseixo les aletes de pollastre i el morro de porc tallat a daus, per separat. Ho reservo.
(COMPTE!! que el morro esquitxa!!)
A la mateixa cassola, hi sofregeixo una ceba ratllada (no picada, ratllada) i quan ja comença a estovar-se els dauets que he fet amb mig pebrot vermell. Ho deixo sofregir a foc lent uns 20 minuts mitja hora ben bons. Passat aquest temps hi afegeixo unes quantes cullerades de tomàquet triturat i ho deixo sofregir una bona estona més.
Quan el tomàquet ja és més marró que vermell, hi afegeixo les aletes i el morro, i ho rego amb un bon raig de brandi, que flamejo.
(EP! a partir d'aquest punt, si voleu, ho podeu deixar fet a la cassola i acabar el plat just abans de dinar!)
Poso a escalfar el forn a 220ºC, amb ventilador.
Poso l'arròs a la cassola en sec i hi dono unes quantes voltes, afegeixo els bolets (xampinyons, llàstima que no tenia rossinyols o rovellons..) després hi afegeixo el brou de pollastre (el doble de brou que d'arròs), calent, i ho faig bullir 10 minuts.
Mentrestant faig la picada amb el morter. I passats els 10 minuts l'afegeixo a la cassola, junt amb un grapat de mongetes seques. Tot seguit ho poso al forn uns minuts més fins que l'arròs estigui fet, a mi m'agrada més aviat sec que caldós, però això va a gustos.
Bon profit!