Xató i Xatonada

Notes

El xató és el nom de la salsa que s'utilitza a la xatonada, aquesta salsa és "cosina-germana" del romesco, amb orígens àrabs.

Se'n disputen l'autoría alguns pobles, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Sitges, El Vendrell, Sant Pere de Ribes... És una mica allò de que si la meva és més autèntica que la teva i viceversa, encara que també hi ha altres pobles on es celebren xatonades, Cunit, Font-Rubí.. Benviguda la competència!
Fins i tot Salvador Espriu deia que és un plat d'Arenys de Mar.....


Segons va publicar el Diari de Vilanova del 16 de febrer del 2007 la primera referència escrita del xató és a un exemplar del 1850 del diari barceloní El Sol on es mencionava que un restaurant vilanoví de recent obertura "elaborava a la perfección el mondongo y los callos con all-y-oli, el suculento all-y-pebre y el excitante xató."
També l'investigador Carles Montserrat va trobar a l'Arxiu de Sitges la primera referència escrita d'una degustació del xató (xatonada). Concretament va ser en un sopar-tertúlia celebrat el 13 de febrer de 1896 per 23 persones (entre elles il·lustres sitgetans com Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol i Gaietà Buïgas i Monravà).
La recepta de Vilafranca dona al xató una estructura similar a la d'un castell i alguns grups argumenten que l'origen de la paraula xató ve del mot francès chateau (castell). Així, a causa del paral·lelisme entre l'estructura del plat i el mot es podria considerar que el plat té un marcat origen vilafranquí i que altres poblacions al alterar la presentació no haurien sabut respectar l'original.
El xató també està relacionat a la cultura del vi, ja que el fet de fer una petita aixeta a la bóta per veure'l, s'anomenava aixetonar, aquesta és la versió de El Vendrell.
Segons escriu Jaume Fàbrega en un dels seus llibres, l'autoría del nom pot venir de la exclamació "Quel chateau!" que va pronunciar Santiago Rosinyol quan li varen servir el plat.

Sigui quin sigui el seu orìgen o autoria, a la xatonada, com a menja principal, es prepara una amanida d'escarola, acompanyada per bacallà esqueixat , anxoves, tonyina seca esqueixada, olives negres i arbequines i la salsa xató.
Es sol acompanyar també per diverses truites o pastissos de truita, de botifarra, carxofes, fesols, etc.