Brandada de bacallà

Notes

Un altre plat tradicional de la cuina catalana.
Tenia moltes ganes de fer-lo...ja que, per mandra segurament, feia molts temps que no el feia.
M'encanta la brandada de bacallà...i el bacallà en totes les seves formes.
Segons la vikipèdia, brandada, del verb català "brandar", significa "balancejar", "trotar" o moure enèrgicament amb un moviment de "vaivé" .
El nom original és idèntic en català (Comunitat Valenciana, Catalunya, Rosselló) i en occità (Provença i Ligúria). O dit d'un altre manera únic en els Paissos Catalans.

És un plat d'hivern tradicionalment preparat per homes i no dones (que dius...quina parida, no?).
Es fa molt per quaresma, per aquelles borinades catòliques de no menjar carn, ja sabeu.
Es tracta d'una emulsió, antigament picada al morter (i que ara es fa amb batedora), on es munta, com per fer una maionesa, bacallà lleument bullit i oli d'oliva. S'afegia una mica de l'aigua de cocció del bacallà, encara que avui en dia ha evolucionat i el fan amb una betxamel de llet o nata líquida, farina, nou moscada, pebre, mantega, entre d'altres. En aquesta cocció, també es pot afegir llorer i ceba. La brandada final es pot condimentar amb pebre, all i julivert picats, i sempre necessita una rectificació de sal al final. Se sol menjar a sovint com a farciment d'uns pebrots del piquillo o d'uns profiterols, encara que també es pot servir gratinat amb una llesca de pa torrat o amb patates cuites (bullides o a la brasa) amb la seva pell i partides per la meitat.
A la Catalunya francesa (Rosselló) de vegades afegeixen olives senceres al plat final.
I ara disfrutem d'aquest be de Dèu !!!