Pastís de patata i tonyina

Pelarem les patates.
En aquesta ocasió, he utilitzat unes patates per bullir, varietat Kennebec.
Concretament són patates de Prades, molt bones.
Posem una olla amb aigua a bullir, amb parell de fulles de llorer i una mica de sal.
Les deixarem coure tapades durant uns 25-30 minuts, fins que estiguin ben cuites.
Les reservem.
Agafeu un trocet de patata axafeu-la amb els dits. Si està dura, es que s'ha de bullir més. Si està bé, les deixeu refredar.
Mentretant, anirem preparant la resta d'ingredients.
Aprofitem que la patata s'ha refredat una mica per aixafar-la amb una forquilla.
Heu d'aconseguir formar un puré.
Ara prepararem un allioli però molt suau, amb un gra d'all petit o mig gran i no el deixarem agafar massa cos, que ens quedi una mica líquid, en plan maionesa.
Picarem els pebrots reservant unes tires senceres per a decorar.
Barregem la tonyina, amb unes quantes olives tallades i el pebrot.
Incorporem una cullerada d'allioli i ho lliguem tot plegat.
Farem el mateix amb la patata.
Amb una cullerada d'allioli us agafarà una textura més cremosa i la patata guanyarà en sabor. Podeu afegir una miqueta de sal.
Per enrotllar el pastís, utilitzarem un drap de cuina net i humid.
A sobre del drap extendrem la patata.
Que ens quedi una capa fina de puré.
Incorporem el farciment.
L'extenem bé deixant un dit en tots els laterals.
Ara enrotllem el nostre pastís, com si fos un braç de gitano.
Un cop enrotllat, podem fer una lleugera pressió amb els dits per a donar-li consistència i força a l'estructura.
Perfecte.
Aneu amb compte per què no és fàcil de manegar amb les mans. Us recomano que col.loqueu el plat o la safata final al costat i, fent rodar el pastís, el traslladeu d'un lloc a un altre.
Ara l'assentem una mica amb les mans i li acabem de donar la forma.
Cobrirem tot el pastís amb allioli, fent ús d'una cullera.
Finalment, el decorem. Jo he utilitzat unes tires de pebrot, unes anxoves i mitges olives, però aquí ja entra la imaginació de cadascú.
Una mica de cibulet (cebollino) als laterals ens ajudarà a tapar imperfeccions.
Està maco, no?
Es pot decorar de mil maneres....amb unes ratlladures d'ou dur queda també fantàstic.
L'haurem de guardar a la nevera almenys una horeta. És un plat que s'ha de menjar fred.
No cal dir que al portar allioli, més d'un o dos dies no es pot guardar, i sempre en nevera clar.
Ha quedat ben compensat de sabors i no és gens pesat.
Bon Profit !!!