Xai al forn amb mostarda

NOTA
Voldria fer una recomanació especial per aquest plat.
Si voleu quedar bé amb algú, això no falla mai. Però segur, eh?.
Jo calificaría aquest plat d'espectaular i no sóc d'utilitzar aquest adjectiu precisament.
El vaig provar a casa d'un amic meu, el Ferran, i gairebé de forma casual, ja que el seu tiu de Saragossa li havia regalat un pot de Mostarda Di Cremona....que no haviam provat mai abans.
Aquest plat no és més que un xai al forn tradicional però combinat amb la Mostarda.
I us preguntareu , però què és la Mostarda?
D'entrada us diré que , a pesar de l'aspecte, no té res a veure amb la fruita confitada llerdosa i fastigosa....no,no. De veritat.
És dolç, sí, però molt poc, i pica una mica.
És una guarnició típica del nord d'Italia (Lombardía) i es fa amb oli de mostassa, clau, vinagre, pebre, etc...
Us aconsello provar un trocet de fruita amb un troç de xai al forn.....i us adonareu de la meravella tan asombrosa i gloriosa que haureu acabat de descobrir....."de verdad de la buena".
Un cop ho proveu, el xai sol us semblara tonto, per bo que sigui.
És cert que la Mostarda no es fàcil de trobar, però jo la compro en una botiga de Barcelona, i en botigues d'aquestes de "delicatessen"....o al Corte Inglés, etc...
No fa gaire vaig estar parlant amb una italiana que es distribuidora de Mostarda a Barcelona (Negrini), una noia molt simpàtica i agradable per cert, i em va explicar moltes cosetes del procès d'elaboració, conservació, etc....
Em va recomanar menjar la mostarda com a maridatge de formatges de tota mena, i es clar, amb les carns.
De fet, em diu que els italians la mengen amb la carn d'olla !!! si si. Fan un caldo amb diferents tipus de carns i acompanyen cada tipus diferent de carn amb un tipus diferent de mostarda.Això ho provaré.
Em comenta també que la mostarda ha de picar, i la picor desapareix durant el temps de conserva. Per això les vegades que l'he provat no m'ha picat gens. El producte ha de estar envasat com a màxim que faci tres o quatres mesos. Si té més de 6 mesos ja no picarà gaire i amb un any no picarà res.
Si voleu saber on comprar la mostarda, us recomano la lectura del consell Mostarda Di Cremona del meu bloc.
Doncs bé, feta la introducció, anem per la recepta.
ELABORACIÓ

En un bol gran, la nit abans, prepareu el següent adob:

sal, oli, suc d'una llimona, 3 cullerades de pebre vermell dolç, unes rames de romaní, unes rames de farigola, pebre negre, all i julivert,
Amb aquest adob, unteu bé el xai (ja sigui cuixa o espatlla). I deixeu-lo tota la nit a la nevera embolicat amb paper de plata.
En una safata pel forn, posar el xai.
Tirar un bon raig d'oli.
Emicolar per sobre les herbes.
Enfornar a 250º (ben fort) amb ventil.lació.
Als 15 minuts aprox. quan estigui una mica torrat, tirar per sobre un raig ben generós de conyac i baixar el forn a 190ºC i coure durant hora , hora i mitja.
Cada 15 minuts anar regant amb el propi liquit que deixa anar.
Ho podeu acompanyar amb unes patates al forn. Tal cual, rentades i en paper de plata.
Però vigileu les patates per què es fan abans que la carn. Treure-les i partir-les per la meitat.
Tirar per sobre una mica del suquet de la carn i una mica de sal i pebre.
Durant tota la cocció heu d'anar banyant el xai amb el suquet que deixi anar i si cal afegir més conyac.
Quan veieu que falta poquet per acabar (uns 20 minuts), posar les patates i la ceba a daus i regar-les amb el suc.
Un cop ho tingueu ben torradet es qüestió de servir-ho a taula i acompanyar-ho amb la Mostarda.
L'aspecte és formidable, oi?
Una mossegada de xai, amb patata i un trocet de mostarda....no té preu !!!!!
Quan adobo el xai, aprofito per fer una cuixeta de més i la congelo adobada.
Així la tinc apunt per un altre día.
http://lacuinadesempre.blogspot.com