Gaspatxo

Ingredients

Tomàquets:

  • Han de ser ben madurs perquè aportin dolçor, abans eren només possibles a la tardor, però en l'actualitat amb el desenvolupament d'hivernacles i del transport des d'altres latituds, és possible tenir tomàquets curats gairebé durant tot l'any. Aquesta hortalissa és la que brinda el color vermell al gaspatxo causa del seu contingut en licopè (colorant natural a la pell i carn del tomàquet). La seva exclusió o inclusió com a ingredient fa que es parli de "gaspatxos blancs" o de "gaspatxos vermells", respectivament. En alguns períodes d'escassetat s'ha emprat pimentón en lloc del tomàquet per aconseguir el color vermell.

Cogombre:

  • El cogombre es porta bé amb el vinagre. El seu gust és fort i la seva proporció és una mesura a tenir en compte pel "gaspatxero". Quan la seva elaboració no inclou cogombre se sol titllar de "gaspatxo suau". Tant les propietats del cogombre, com les del vinagre i les de l'aigua freda, alleujaven la set dels segadors que treballaven en llargues jornades, sota condicions de temperatura extremes i amb l'únic aliment durant el dia del seu gaspatxo.

Pebrots (vermells o verds):

  • El pebrot és una verdura que proporciona frescor i sabors amb lleugers tocs cítrics, en el nostre pais aquesta varietat de pebrots no és picant.

Cebes:

  • En les receptes sol posar una certa quantitat. Proporciona saboritzants naturals.

All:

  • L'all en petites quantitats proporciona una aroma característica, depenent dels gustos s'afegeix més o menys.

Oli d'oliva verge extra:

  • Una de les funcions en el gaspatxo és la emulgent entre l'oli d'oliva i les hortalisses.

Vinagre:

  • Ens acaba de rematar el gust caraterístic del gaspatxo i aquest va una mica a gustos, més suau com un vinagre de poma, o més fort com un vinagre de Xerès, per exemple.
  • La quantitat també pot variar, com la resta d'ingredients, depenent del gust de cadascú.

Pa:

  • S'empra per augmentar volum o espessir, però si s'empra es redueix el caràcter de beguda refrescant. En la seva elaboració tradicional sol emprar restes de pa dur que habitualment es remullen en aigua.
  • Sal i Aigua mineral freda.

Si en voleu unes mides aproximades:

  • 120 g de pebrot verd (l’italià allargat)
  • 45 g de pebrot vermell
  • 500 g de tomàquet madur
  • 16 g de sal
  • 1 dent d’all
  • 150 g de cogombre
  • 320 ml d’aigua mineral
  • 40 ml de vinagre
  • 130 ml d’oli d’oliva
  • 80 g de molla de pa sec
  • 20 g de ceba

Elaboració

Triturem tots els ingredients amb la batedora o robot i, a mi m'agrada així, el pasem per un colador xinès per donar-li una textura molt més fina.
El servirem ben fred amb trossets de pa fregit, pebrot, cogombre, ceba i tomàquet, perquè el comensal s'ho pugui servir al seu gust.

Notes

Petita història del Gaspatxo:

El gaspatxo originari s'elaborava ja en l'època del Al-Andalus i els ingredients eren pa en molles (a pessics), all, oli d'oliva, vinagre, sal i aigua. Aquests ingredients es picaven en un morter i servits com una sopa. Tots ells ingredients halal (admesos) segons les normes alimentàries musulmanes. Resulta evident que aquests primers gaspatxos no posseïen els ingredients de l'actual gaspatxo, a causa que al segle XIII no existien alguns dels elements que haurien de venir posteriorment del Nou Món (tomàquet i pebrot) després del descobriment d'Amèrica.

A partir de l'any 1960, amb el turisme va començar a ser conegut el gaspatxo internacionalment, tenint un gran auge i expansió. Durant molt temps la versió tradicional d'aquesta beguda es feia en un morter, però amb l'aparició de noves tecnologies, com la liquadora elèctrica, a mitjan segle XX es va substituir al morter modificant i facilitant la trituració dels ingredients. En l'actualitat fora de l'àmbit rural és molt rar trobar una família que "maje" (piqui) el gaspatxo a mà. De la mateixa forma els avanços en electrodomèstics han fet que les temperatures de servir el gaspatxo hagin baixat, abans d'això el gaspatxo s'elaborava amb productes a temperatura lleugerament per sota de l'ambient, això feia que les aromes i sabors s'accentuessin.


Etiquetes:       Afegir etiqueta

Recepta arxivada a:

Enllaça aquesta recepta:

39704 visites.

Si alguna cosa no es correcta pots sol·licitar una revisió del contingut d'aquesta recepta.

6 comentaris:

Mercè Montardit diu:
Una explicació tan il.lustrada ha merescut el meu vot.
Tinc al.lergia alimentaria al cogombre i per aquest motiu mai he provat el gaspatxo ( ni de compra ni en restaurants).
Creus que si no hi poso cogombre hi hauria d eposar algun ingredient per compensar-ho? He llegit aixó del "gaspatxo suau" així que ja no tinc excusa per no posar-ho en pràctica.

Gràcies per l'acurada recepta i felicitats per la foto.

Una salutació
Eduard Lluis Palaus diu:
Gràcies! El pots fer sense cogombre, no cal que ho substitueixis per res.
Pepi Faure Julián diu:
La gràcia del gaspatxo presentat d'aquesta manera, es que cadascú es pot servir el que vulgui... es més... el vaig menjar d'aquesta manera i per primera vegada a la festa major d'Osca, el 10 d'agost... Al centre de la taula i havia una gran gerra d'aigua fresca i una gran sopera amb pa esmicolat. I al voltant d'això, tots els ingredients distribuïts en bols....
Pepi Faure Julián diu:
Encara que, un bon gaspatxo, encara que sigui sense cogombre, passat dues o tres vegades pel pimer per a que quedi més fi i posat en una gerra a la nevera per a que es pugui beure quan et vingui de gust, també queda ben bé...
Eduard Lluis Palaus diu:
Tens raó Pepi, el gaspatxo potser perfectament un bon refresc. Jo crec que fet amb pa és més una sopa freda, i sense pa un refresc i per deixar-lo més fi, el millor és un colador xinès.
Una abraçada.
Mercè Montardit diu:
Gràcies per les respostes..... ara no tinc excusa per no provar-ho!

Una abraçada

Afegir comentari
 


Vols rebre al teu mail noves receptes de cuina i compartir les teves receptes a internet?

Afegeix-te a la xarxa social de cuina catalana!

Pots seguir-nos a: