Arròs de conill

Categoria: Arrossos i pastes
Típica de: Catalunya
Estació: primavera estiu tardor hivern
Dificultat: Mitjana

Valoració: Encara no te valoracions

Afegir valoració

Ingredients

Un conill d'un quilo aproximadament. (Millor no posar-hi ni les cuixes ni les espatlletes. Reservar-les per a fer-les al forn o a la cassola, per un segon plat)
250 grams de costella de porc.
Dues carxofes del temps.
Sis tassetes d'arròs.
Un grapat de pèsols (millor del temps)
Una ceba mitjana.
Una tomaca madura i dolça.
Sal, oli verde d'oliva, pebre negre, i pebre vermell dolç.
Un raget de conyac.
All i julivert.

6 racions

Utensilis

Una cassola i una picadora.

Elaboració

Trossejarem el conill a talls petits, i juntament amb la costella que també tindrem talladeta, ho salpebrarem i ho posarem al foc en una cassola amb oli. Ho enrossirem bé, i ho flamejarem amb el conyac. Ho reservarem.
A la mateixa cassola, hi posarem la ceba triturada, i quan sigui transparent, hi afegirem la tomaca també triturada, amb un polsim de sucre per tal que perdi l'acidesa.
Farem les carxofes a octaus, i també els hi posarem.
Quan estigui tot ben rosset, hi afegirem la carn de conill i porc,el pebre vermell i ho barrejarem uns minuts.
Hi afegirem l'arròs, i també el sofregirem una estona.
Hi tirarem també els pesolets, l'all i julivert, i quan estigui tot barrejat, hi posarem l'aigua, i ho deixarem coure durant uns vint minuts.

45^min

Notes

Podem acompanyar-ho amb una amanida verda enmig de la taula, amb tomaca, ceba, i olives negres i verdes.

Per Teresa Vives Mariné

Etiquetes: aquesta recepta no te etiquetes Afegir etiqueta

Recepta arxivada a: Arrossos i pastes

Enllaça aquesta recepta: Receptes.cat/recepta1947

6509 visites.

Si alguna cosa no es correcta pots sol·licitar una revisió del contingut d'aquesta recepta.

Teresa Vives Mariné

Sóc una persona que ha tingut molt "bones i bons mestres" a la cuina. La meva àvia, la meva mare, la meva sogra... Actualment estic posant totes les receptes que he anat recollint i fent, d'aquestes persones estimades que em van ensenyar tot el que sé als fogons.
No n'hi ha cap de copiada d'enlloc. Totes són meves.
També el meu espòs era una persona que li agradava molt el bon menjar, i molt a gust he anat fent sempre aquestes receptes que més agradaven a ell i als meus.
Animeu-vos!! La cuina és molt agraïda, si es fa amb estima.
De tota manera, encara n'he d'aprendre molt de tothom.