Fabada asturiana

Notes

Feia molts anys que no cuinava una fabada i haig de confessar que no en tinc experiència, malgrat tot, us explico tal com l'he fet doncs a la família els ha agradat molt i han demanat repetir un altre dia.

Primer de res us diré que aneu en compte amb la sal; jo no he necessitat afegir-ne gens doncs la cansalada, malgrat haver-la esbandit, en portava; el pernil, les “morcilles” i els xoriços també en porten, per tant, proveu una mica del suc abans de posar-ne.

Al final de la cocció, la patata, la he xafat en un plat, l'he dissolt amb una mica del suc, i la he afegit a la cassola. Això li ha donat una densitat maca.

He vist receptes on piquen, juntament amb els alls, uns brins de safrà al morter; també s'hi pot posar un òs de pernil; en aquesta ocasió jo no he posat ni una cosa ni l'altra.

No remeneu la cassola amb cullera, les fabes podrien trencar-se, en tot cas, bellugueu-la sacsejant per les nanses.

Recordo una ocasió, fa molts anys, que en un viatge a Astúries vaig entrar a una botiga de poble a comprar “fabes” i vaig demanar que em donessin quatre pautes bàsiques. Totes les dones que allà estaven es van afanyar a donar-me el mateix consell –“mientras cuezcan, ¡que no se mueva el agua!”-, o sigui que ja ho sabeu, poseu el foc al mínim, i paciència!. Jo les he tingut 3 hores coent i una hora de repòs.